Kommunist – Tesis sobre el dret d’autodeterminació

Traduït per nosaltres de l’anglès

Kommunist nº 1-2, Ginebra (1915)
Georgy Piatakov, Yevgenia Bosch, Nikolai Bujarin

1. L’època imperialista és un període d’absorció de petits estats per grans estats i d’un constant redisseny del mapa polític del món cap a una major homogeneïtat estatal. En aquest procés d’absorció moltes nacions s’incorporen al sistema estatal de les nacions victorioses.
2. La política exterior capitalista moderna està íntimament lligada a la supremacia del capital financer, que no pot abandonar la política de l’imperialisme sense amenaçar la seva pròpia existència. Per tant, seria extremadament utòpic avançar en les demandes antiimperialistes en el camp de la política exterior mantenint-se dins del marc de les relacions capitalistes. La resposta a la política imperialista de la burgesia ha de ser la revolució socialista del proletariat; La socialdemocràcia no ha de plantejar exigències mínimes en el camp de la política exterior actual.
3. Per tant, és impossible lluitar contra l’esclavitud de les nacions d’una altra manera que no sigui mitjançant la lluita contra l’imperialisme; ergo una lluita contra el capital financer; ergo una lluita contra el capitalisme en general. Desviar-se de qualsevol manera d’aquest camí i avançar en tasques “parcials” “d’alliberament nacional” dins dels límits de la societat capitalista, desvia les forces proletàries de la veritable solució del problema i la junta amb les forces de la burgesia dels corresponents grups nacionals.
4. La consigna “autodeterminació de les nacions” és, en primer lloc, utòpica, ja que no es pot realitzar dins dels límits del capitalisme. També és nefast, ja que és un eslògan que sembra il·lusions. En aquest sentit, no es distingeix en res de les consignes dels tribunals arbitrals, el desarmament, etc., que pressuposen la possibilitat de l’anomenat capitalisme pacífic.
5. No hem de deixar-nos portar pel bàndol agitador de la qüestió i oblidar la seva connexió amb altres qüestions. Proclamar la consigna “d’autodeterminació” per a lluitar contra “el xovinisme de les masses treballadores” seria cometre exactament el mateix tipus d’error que comet Kautsky, quan proclama la consigna del “desarmament” per la lluita contra el militarisme. En ambdós casos l’error radica en un examen unilateral de la qüestió.Passa per alt la gravetat específica d’un “mal social” donat; en altres paraules, examina la qüestió des d’un punt de vista sencerament racional i utòpic i no des del punt de vista de la dialèctica revolucionària.
6. Els principals casos de l’aplicació concreta de la consigna del “dret de las nacions a “l’autodeterminació” a través de la independència o la secessió de l’Estat son, primer, l’annexió del territori “estranger” en el curs d’una guerra imperialista, i segon, la desintegració d’una unitat estatal ja formada. En el primer cas, la consigna de “l’autodeterminació” és només una forma diferent de la consigna “defensa de la pàtria”, perquè a menys que es faci una crida a la defensa física dels límits estatals corresponents, la “consigna” segueix sent una frase buida. En el segon cas tenim essencialment les mateixes conseqüències nocives que amb la consigna “defensa la pàtria”.L’atenció de les masses proletàries es desplaça a un altre pla; desapareix el caràcter internacional de la seva acció; les forces del proletariat es reparteixen; tota la línia tàctica es mou en la direcció de la lluita nacional i no de classes. A més, en aquest cas la consigna també implícita inclou la consigna de “defensa”, ja que després d’aconseguir la secessió, i la consigna del “dret a l’autodeterminació” per descomptat pressuposa tal possibilitat, no és necessari per defensar la “independència”? En cas contrari, amb els perills constants de l’època imperialista, per què “exigir-ho” en absolut?

   Lluitar contra el xovinisme de les masses treballadores d’una nació que és una gran potència reconeixent “el dret de les nacions a l’autodeterminació” és el mateix que lluitar contra aquest xovinisme reconeixent el dret de la “pàtria” oprimida a defensar-se.

7. La desviació de l’atenció del proletariat cap a la solució dels problemes “nacionals” es torna extraordinàriament perjudicial, especialment ara que s’ha plantejat la qüestió de mobilitzar les forces del proletariat a escala mundial, en la lluita internacional per a enderrocar al capitalisme. La tasca de la socialdemocràcia en el moment actual és la propaganda d’una actitud d’indiferència cap a “la pàtria”, “la nació”, etc. Això no pressuposa de cap forma una formulació “estatal” de la qüestió (protesta contra el “desmembrament”), sinó que, altrament, la planteja d’un mode radicalment revolucionari respecte al poder estatal i al sistema capitalista en el seu conjunt.
8. Per tant, es conclou que en cap cas i sota cap circumstància donem suport al govern d’una gran potència que reprimeix la insurrecció o rebel·lió d’una nació oprimida. Al mateix temps, no mobilitzem forces proletàries sota la consigna del “dret de les nacions a l’autodeterminació”. La nostra tasca en aquest cas és mobilitzar les forces del proletariat d’ambdues nacions (junt amb altres) sota la consigna de la guerra civil de classes pel socialisme i fer propaganda contra la mobilització de forces sota la consigna del “dret de les nacions a l’autodeterminació”.
9. En el cas de països no capitalistes o països amb un capitalisme embrionari (per exemple, colònies), podem donar suport a l’aixecament de les masses populars com quelcom que debilita a les classes dominants en el continent europeu i que no escindeix al proletariat. Això és així perquè en aquest cas (a) no es tracta de socialisme; i (b) les forces mobilitzades aquí no són les del proletariat internacional, sinó les forces nacionals de la burgesia, que ajuden objectivament al proletariat del continent europeu.
10. A més, la consigna del “dret a la lliure determinació” no respon concretament a la pregunta relativa a una determinada nació.
11. Una identitat essencial (“ajuda a l’imperialisme”) no sorgeix d’una similitud formal entre la posició desenvolupada en aquestes tesis i la posició de Cunow un Konsorten [i companyia]. Basar una objecció en “l’ajuda” en aquest cas significa seguir el camí aplanat per Kautsky.