Gaza: una altra massacre del capitalisme
Gaza està sofrint des de fa gairebé dos anys una autèntica carnisseria a les mans de l’Estat d’Israel, que utilitza tots els seus instruments d’extermini sobre la població civil palestina. La Franja s’ha convertit en un autèntic camp en ruïnes on han mort ja més de 65.000 persones, de les quals gairebé 20.000 nens, sobre una població de 2 milions. Des de fa gairebé dos anys, la població es veu obligada a desplaçar-se sense parar sota les bombes, per un territori minúscul en el qual cap espai civil és respectat, i en un estat de permanent desnutrició i falta d’aigua.
Diversos sindicats d’Ensenyament de la Comunitat de Madrid han convocat un atur de dues hores sota el títol «Educació contra la barbàrie». Com a revolucionaris internacionalistes i com a treballadors de l’ensenyament, creiem que aquest pot ser un bon moment per a discutir tots junts sobre els motius d’aquesta brutal catàstrofe humana i donar una perspectiva a la indignació que sentim enfront d’ella. Aquí van algunes de les nostres reflexions.
Gaza és una nova massacre del capitalisme. La lògica capitalista i de competència imperialista és la que es troba en l’origen d’aquesta i d’altres matances. No fa falta anar als temps de la II Guerra Mundial. Només cal pensar més recentment en la Cambodja dels Khmers Rojos als anys 70, la Ruanda de 1994, la Bòsnia de 1995, Darfur des de 2003, els rohingya a Myanmar, el Tigre a Etiòpia o en l’actualitat els masalit, una població d’origen no àrab al Sudan. És la competència capitalista entre Estats —existents o aspirants, no importa— i el nacionalisme els qui fan de carburant per a aquestes massacres despietades. Els pobles oprimits del passat es converteixen en els carnissers del futur gràcies a la sagrada unitat patriòtica portes endins i a la deshumanització de l’enemic nacional, portes enfora. Per això, i amb el sionisme com a ideologia, Israel és la resposta burgesa i nacionalista a l’extermini de la població jueva a la II Guerra Mundial, així com ho va ser la matança dels hutus sobre els tutsis a Ruanda.
Tot nacionalisme prepara futures matances. Un hipotètic Estat palestí no escaparia a aquesta lògica capitalista. I és que aquest és el terreny en el qual se situa el nacionalisme palestí, ja sigui sota el paraigua islamista d’organitzacions reaccionàries com Hamàs o sota el paraigua “laic” —però igualment reaccionari— de les diferents branques de l’OLP, des de Fatah al FPLP i el FDLP. Finançat per Qatar, Hamàs va col·locar el 7 d’octubre a la població palestina com a carn de canó, conscient de la política d’extermini amb què respondria l’Estat d’Israel, i enguany ha aplicat una repressió implacable sobre el proletariat gazià que s’ha manifestat contra ell en diverses ocasions, com ja havia fet abans del 7 d’octubre per la situació de misèria en què vivien. Al mateix temps, Fatah no és sinó una organització burgesa que gestiona la misèria del proletariat palestí a Cisjordània, i el FPLP compta amb alguns dels grans carnissers de la regió com a aliats, des de la Síria dels Assad a l’actual Iran dels Aiatol·làs.
I és que no podem comprendre el que està succeint a Palestina només a través de la terrible fotografia de Gaza. El món s’està accelerant. El capitalisme és dirigit d’un mode despietat cap a una tendència a la guerra imperialista generalitzada. Es preparen blocs polítics, econòmics i militars de cara a aquesta guerra imperialista. Cap futur té cabuda com a treballadors ni com a humanitat sota la defensa de qualsevol dels Estats burgesos en conflicte, ni molt menys dels nacionalismes que l’alimenten. Per descomptat no podem tenir cap esperança en els Estats europeus o en els Estats Units, però tampoc en els Estats àrabs, que històricament han instrumentalitzat a la població palestina tant o més que la resta; no diguem ja de l’Iran i els seus aliats internacionals des de Rússia o la Xina. El capitalisme es prepara per a una nova conflagració al mateix temps que reprodueix guerres i catàstrofes pertot arreu.
Com a proletaris només té cabuda la solidaritat internacionalista, per fora i contra totes les nacions, defensant el derrotisme revolucionari contra totes les burgesies. Sí, solidaritat entre els treballadors de tot el món: també a Israel i Palestina. Hem d’animar a la seva unitat i solidaritat contra les burgesies nacionals i reivindicar les reaccions que existeixen en aquest sentit, com les manifestacions dels treballadors gazians contra Hamàs o les protestes a Israel, que s’intenten ocultar perquè suposen una via de sortida enfront de tant d’horror: les accions dels refusenik que es neguen a fer el servei militar, els més de 100.000 reservistes israelians que no s’han presentat a la crida a files —cosa que suposa més del 50%— o el milió de persones que van participar en la vaga i protestes del 17 d’agost. Òbviament, amb tot això no n’hi ha prou, no és suficient, però indica quina és la via de sortida.
Unitat entre els proletaris de tot el món!
Només la solidaritat entre els treballadors pot trencar l’engranatge bèl·lic i la massacre burgesa en curs!
Proletaris de tots els països, uniu-vos!
Balance y Avante
Grupo Barbaria